Els filisteus eren un enemic formidable per als israelites, que sovint s'enfrontaven a ells en batalles al llarg de l'Antic Testament. La seva incursió a la vall dels Refaim representa una altra instància d'aquest conflicte continu. La vall dels Refaim, situada a prop de Jerusalem, era una àrea significativa per les seves terres fèrtils i la seva posició estratègica, convertint-se en un camp de batalla freqüent. L'atac dels filisteus a aquesta vall suposava una amenaça directa per la seguretat i l'estabilitat d'Israel.
Aquesta situació subratlla els constants desafiaments que afrontaven els israelites i la seva necessitat d'intervenció i lideratge divins. Il·lustra la importància de cercar l'orientació de Déu en moments d'adversitat, tal com feia sovint David, el rei d'Israel. La narrativa anima els creients a confiar en la saviesa i la força de Déu quan s'enfronten a dificultats, reforçant la idea que la fe pot conduir a la victòria sobre obstacles que semblen insuperables.