El regnat del rei David sobre Israel és un període clau en la història bíblica, que es va estendre durant un total de quaranta anys. Inicialment, David va governar des de Hebron durant set anys. Hebron va ser la capital de Judà, on David va ser ungit rei per primera vegada. Aquest període es va caracteritzar per lluites civils i la eventual unificació de les tribus del nord i del sud sota el lideratge de David. Després d'aquesta consolidació, David va traslladar la seva capital a Jerusalem, on va regnar durant trenta-tres anys. Jerusalem es va convertir no només en el centre polític, sinó també en el cor espiritual d'Israel, ja que David hi va portar l'Arc de l'Alt Covenant, simbolitzant la presència de Déu entre el seu poble.
El regnat de David es caracteritza per les seves conquestes militars, reformes administratives i una profunda devoció a Déu, que van establir les bases per a la futura prosperitat d'Israel. El seu estil de lideratge, marcat tant per la força com per la humilitat, va establir un precedent per als futurs reis. Els quaranta anys de regnat simbolitzen la completud i l'estabilitat, reflectint el favor de Déu i el compliment de les seves promeses a David. Aquest vers encapsula l'essència de l'herència de David com a líder unificador i transformador en la història d'Israel.
