En la seva carta als corintis, Pau aborda la qüestió de la desigualtat i el desrespecte durant les reunions comunitàries. L'església primitiva sovint es reunia per menjar, un moment que havia de ser de companyonia i unitat. No obstant això, a Corint, aquestes trobades s'havien convertit en ocasions de divisió, on els membres més rics menjaven i bevien excessivament, mentre que els més pobres es quedaven sense res. Pau es mostra horroritzat per aquest comportament, ja que contradiu l'essència de l'amor i la comunitat cristiana.
Els recorda que les seves cases són els llocs adequats per a gaudir del menjar i la beguda, no l'església, que hauria de ser un santuari d'igualtat i respecte mutu. Permetre aquestes disparitats no només humiliava els menys afortunats, sinó que també deshonrava l'església mateixa. Pau es nega a elogiar-los per aquestes accions, instint-los a reflexionar sobre el seu comportament i a alinear-lo amb les ensenyances de Crist. El seu missatge és una crida a practicar un amor genuí i una consideració per a tots els membres de la comunitat, fomentant un ambient on tothom se senti valorat i inclòs.
