En aquest passatge, Pau cita una llei específica de l'Antic Testament que es troba a Deuteronomi, la qual instrueix a no fer callar un oxir mentre es treu el gra. Aquesta llei tenia com a objectiu assegurar que l'oxir, que treballava durament per separar el gra de la palla, pogués menjar i sostenir-se mentre laborava. Pau utilitza aquesta llei agrícola per il·lustrar un principi més ampli sobre la justícia i la provisió. Pregunta retòricament si Déu només es preocupa pels oxirs, implicant que el principi s'aplica de manera més àmplia a les relacions i el treball humans.
El punt de Pau és que aquells que treballen, especialment en rols espirituals o ministerials, han de poder beneficiar-se del seu esforç. Així com l'oxir pot menjar mentre treballa, aquells que prediquen l'evangeli han de rebre suport material de la comunitat a la qual serveixen. Aquesta ensenyança fomenta l'equitat i la generositat, recordant als creients que Déu es preocupa profundament per la justícia i el benestar de tota la seva creació. Aplicant aquest principi, Pau subratlla la importància de donar suport a aquells que dediquen les seves vides al treball espiritual, fomentant una comunitat de cura i respecte mutu.
