Abia, el rei de Judà, es posiciona al munt de Zemaraim, situat a la regió muntanyosa d'Efraïm. Aquesta ubicació geogràfica és significativa, ja que li permet tenir una visibilitat i autoritat que fan que la seva veu arribi lluny. L'adreça d'Abia a Jeroboam i a tot Israel és un moment clau en la història dels regnes dividits. El seu discurs és tant una declaració política com espiritual, ja que busca recordar al poble el seu llegat compartit i el pacte amb Déu.
La divisió entre Israel i Judà va estar marcada per conflictes polítics i divergències religioses, i la crida d'Abia a "escolteu-me" és una apel·lació a la unitat i al retorn a l'adoració del veritable Déu. En dirigir-se directament a Jeroboam i als israelites, Abia no només afirma la seva autoritat, sinó que també els convida a reconsiderar el seu camí i a alinear-se amb la voluntat de Déu. Aquest moment subratlla la importància d'un lideratge fonamentat en la convicció espiritual i el poder de les paraules per inspirar el canvi i la reconciliació.
