Pau escriu als corintis amb una sensació d'aprehensió sobre la seva pròxima visita. Teme que pugui trobar la comunitat en un estat de desordre, marcat per conflictes i comportaments negatius com la gelosia, la ira i la xafarderia. Aquests problemes poden interrompre la unitat i la salut espiritual de la comunitat. La preocupació de Pau no és només pels comportaments externs, sinó també per les actituds subjacents que poden portar a tal discòrdia. Espera que, abordant aquests problemes potencials amb antelació, la comunitat pugui treballar per resoldre'ls i fomentar un ambient més harmònic.
El missatge de Pau és una crida a la introspecció i l'autoexamen. Anima els corintis a reflexionar sobre els seus propis comportaments i actituds, instint-los a cultivar virtuts que promoguin la pau i la unitat. Aquest passatge destaca la importància de la comunitat en la fe cristiana, on els creients són cridats a donar suport i elevar-se mútuament. En abordar aquests temes, Pau pretén preparar la comunitat per a una interacció més positiva i fructífera, tant amb ell com entre ells mateixos, subratllant el poder transformador de l'amor i la comprensió.
