El regnat de vint-i-oct anys de Jehu a Samaria va ser una era clau per al Regne del Nord d'Israel. Conegut per la seva intensa determinació d'eliminar el culte a Baal, les accions de Jehu van ser vistes com un compliment del judici diví contra la casa d'Ahab. El seu regnat va començar amb un cop d'estat dramàtic, desplaçant la dinastia anterior i establint la seva pròpia governança. Malgrat les seves reformes religioses, els mètodes de Jehu sovint eren brutals, cosa que va portar a un llegat mixt.
Durant el seu temps com a rei, Jehu va intentar redirigir Israel cap al culte a Yahveh, allunyant la nació de les pràctiques idòlatres que s'havien arrelat. No obstant això, el seu regnat no va estar exempt de desafiaments. El panorama polític era tumultuós, i les seves tàctiques agressives de vegades alienaven possibles aliats. Malgrat tot, la durada del seu regnat suggereix un cert grau d'estabilitat i control, permetent-li implementar les seves polítiques i mantenir la seva dinastia.
La història de Jehu serveix com una narrativa complexa sobre la interacció entre fe, poder i política. Destaca els desafiaments que enfronten els líders quan intenten promoure el canvi i els efectes duradors que les seves decisions poden tenir sobre una nació.
