En aquesta part del seu discurs de comiat als ancians d'Efes, Pau subratlla el seu compromís amb el treball dur i l'autosuficiència. Els recorda que no ha estat una càrrega financera per a la comunitat, sinó que ha treballat amb les seves pròpies mans per satisfer les seves necessitats i les dels seus companys. Això és un testimoni poderós de la seva integritat i dedicació a l'evangeli. Treballant amb diligència, Pau estableix un exemple de com els líders i creients cristians haurien de viure, demostrant responsabilitat, generositat i una voluntat de servir als altres sense esperar res a canvi.
L'enfocament de Pau també reflecteix el principi cristià més ampli de servir els altres a través de l'amor i el suport pràctic. Les seves accions mostren que el ministeri i el servei no es limiten només a la guia espiritual, sinó que també impliquen satisfer necessitats pràctiques. Aquest missatge anima els creients a ser industriosos i generosos, utilitzant els seus recursos i habilitats per mantenir-se i ajudar els altres, encarnant així l'amor i la cura de Crist en la vida quotidiana.
