Pau utilitza la metàfora de la circumcisió per descriure la transformació espiritual que es produeix en els creients a través de Crist. En la tradició jueva, la circumcisió era un signe físic del pacte entre Déu i el seu poble. No obstant això, Pau emfatitza que en Crist, els creients experimenten un tipus diferent de circumcisió, que no és física sinó espiritual. Aquesta circumcisió espiritual representa el tall de la natura pecaminosa, aquella part de nosaltres que està dominada pels desitjos carnals i separada de Déu.
A través de l'obra de Crist, els creients són alliberats del poder del pecat i se'ls atorga una nova identitat. Aquesta transformació no s'aconsegueix per l'esforç humà, sinó per l'acció divina de Crist. Significa un canvi intern profund on l'antic jo, que estava regit pel pecat, es deixa enrere, i comença una nova vida. Aquest passatge tranquil·litza els creients sobre la completud de l'obra de Crist en les seves vides, oferint-los un nou començament i una nova relació amb Déu. Subratlla la idea que la veritable transformació ve de dins, a través del poder de Crist, i no de rituals externs.
