En aquest passatge, Daniel explica el significat del somni del rei Nabucodonosor, que presentava una estàtua feta de diferents materials: or, plata, bronze, ferro i fang, representant regnes terrenals successius. La roca, no tallada per mans humanes, simbolitza la intervenció de Déu i l'establiment del seu regne. Aquesta roca trenca l'estàtua, indicant que el regne de Déu triomfarà finalment sobre tota autoritat humana. La imatge de la roca suggereix un origen i un poder divins, emfatitzant que el regne de Déu no és creat per l'home, sinó instituït divinament i etern.
El somni i la seva interpretació serveixen com un poderós recordatori de la sobirania de Déu i la naturalesa transitària dels regnes humans. Daniel assegura al rei que el somni és veritable i la seva interpretació és fiable, subratllant la certesa dels plans de Déu. Per als creients, aquest passatge ofereix una garantia que, malgrat l'ascens i la caiguda dels poders terrenals, el regne de Déu romandrà per sempre. Anima a tenir fe en l'autoritat suprema de Déu i el compliment de les seves promeses, proporcionant esperança i seguretat enmig de les incerteses del món.
