En el context de la societat israelita antiga, mantenir la línia familiar i els drets d'herència era de màxima importància. Aquest vers aborda la pràctica coneguda com a matrimoni levirat, on un home es casava amb la vídua del seu germà mort. L'objectiu era produir un hereu que portés el nom del difunt, assegurant que la seva línia i propietat romanguessin dins la família. Aquesta pràctica no només es tractava de preservar el nom familiar, sinó també de proporcionar suport a la vídua, que d'altra manera podria quedar desprotegida.
El context cultural d'aquesta pràctica reflecteix un profund sentiment de responsabilitat i cura comunitària. Assegurava que el nom del difunt no fos oblidat i que la seva família no perdés el seu lloc dins la comunitat. Aquest principi de cuidar la pròpia família i assegurar-ne la continuïtat és un testimoni dels valors de lleialtat, responsabilitat i compassió que eren integrals en la societat. Subratlla la importància dels lligams familiars i l'esforç col·lectiu per donar suport els uns als altres, assegurant que cada membre sigui honorat i recordat.
