El poble de Déu ocupa un lloc especial al seu cor, similar a una herència atresorada. En temps antics, una herència era una possessió significativa i valuosa, sovint transmesa a través de generacions. En referir-se al seu poble com la seva porció, Déu expressa el profund valor i afecte que té per ells. Aquesta relació no és transaccional; està arrelada en l'amor incondicional i el compromís de Déu amb el seu poble.
La referència a Jacob, que representa la nació d'Israel, subratlla la relació històrica i covenantal que Déu va establir amb el seu poble escollit. Aquest lligam es caracteritza per la fidelitat de Déu i la promesa de la seva presència i guia perdurables. Per als creients d'avui, serveix com a recordatori de la seva identitat com a poble estimat de Déu, escollit no per mèrits, sinó per la seva gràcia i amor. Convida els cristians a trobar confort i seguretat en la seva relació amb Déu, sabent que són valorats i protegits per Ell.
