En el context de la història de l'Èxode, Déu va instruir els israelites a marcar els seus llindars amb la sang d'un anyell com a signe de la seva fe i obediència. Aquest acte era crucial per a la seva protecció durant la darrera plaga que Déu va enviar sobre Egipte, que era la mort dels primogènits. La sang simbolitzava un pacte entre Déu i el seu poble, marcant-los com a seus i assegurant la seva seguretat davant del desastre imminent.
Aquest esdeveniment no només és un relat històric, sinó que també porta una profunda significació espiritual. Prefigura el sacrifici de Jesucrist, sovint anomenat l'Anyell de Déu, la sang del qual va ser vessada per la salvació de la humanitat. Així com la sang als llindars va protegir els israelites, la sang de Crist ofereix redempció i protecció de la mort espiritual a tots aquells que creuen en Ell.
El passatge encoratja els creients a confiar en les promeses de Déu i a actuar amb fe, sabent que Déu és fidel a protegir i lliurar el seu poble. Reafirma als cristians el poder de Déu per salvar i la seva voluntat de proporcionar un mitjà d'escapament del judici, emfatitzant la seva misericòrdia i gràcia.
