En aquest moment de gran tensió, Déu ordena a Moisès que estiri la mà sobre el mar, un gest que provocarà que les aigües tornin a caure sobre l'exèrcit egipci. Aquesta acció és el culminant d'una sèrie d'intervencions divines que han conduït els israelites a la llibertat de l'esclavitud a Egipte. La separació i posterior tancament del mar demostren el poder suprem de Déu i el seu compromís amb la seguretat i la llibertat del seu poble escollit.
L'esdeveniment és un testimoni potent de fe i obediència. Moisès, actuant segons l'ordre de Déu, es converteix en un instrument de la voluntat divina, mostrant la importància de confiar en el pla de Déu fins i tot davant d'obstacles aparentment insuperables. Els israelites, que són testimonis d'aquest esdeveniment miraculós, recorden la presència i la protecció de Déu, reforçant la seva fe en Ell. Aquesta narrativa serveix com un profund recordatori de la capacitat de Déu per alliberar el seu poble del perill i complir les seves promeses, animant els creients a confiar en la seva guia i protecció en les seves pròpies vides.
