En aquest moment significatiu, Moisès actua com a mediador entre Déu i els israelites, establint un pacte solemne. L'ús de la sang en l'antiguitat era un símbol poderós de vida i puresa, sovint utilitzat en rituals per significar un acord vinculant. En vessar la sang sobre el poble, Moisès no només segella el pacte, sinó que també simbolitza la purificació i dedicació dels israelites a Déu. Aquest pacte es basa en les lleis i manaments que Déu ha donat, marcant un moment clau en la relació entre Déu i el seu poble.
Aquest esdeveniment prefigura el Nou Pacte en el Nou Testament, on el sacrifici de Jesús és vist com el compliment definitiu de les promeses de Déu. La sang de Crist és considerada com el mitjà pel qual els creients són netejats i introduïts en un nou pacte etern amb Déu. Aquesta connexió entre els Antic i Nou Pactes ressalta la continuïtat del pla de redempció de Déu i la importància de la fidelitat i l'obediència en la vida del creient. Serveix com a recordatori de la sacralitat dels nostres compromisos amb Déu i del poder transformador de les seves promeses.
