L'unció amb oli a l'antiga Israel era un acte profundament simbòlic que representava la separació d'un individu per a un propòsit sagrat. Aquest ritual s'utilitzava sovint per als sacerdots, reis i profetes, significant que eren escollits per Déu i dotats amb el Seu Esperit per complir els seus rols. L'oli, un bé preuat, simbolitzava riquesa i abundància, i la seva aplicació era una manifestació física de la benedicció i l'empoderament de Déu. En ungir algú, la comunitat reconeixia l'autoritat i la presència de Déu a la vida d'aquella persona, confiada amb responsabilitats significatives.
L'abocament d'oli sobre el cap no era només un acte ceremonial, sinó un gest espiritual profund. Indicava que la persona estava sota la protecció i la guia de Déu, equipada per liderar o servir segons la voluntat divina. Aquesta tradició també apuntava a l'unció futura de Jesucrist, el Messies, el nom del qual significa 'L'Ungit'. Per als cristians, aquesta pràctica anticipa l'unció dels creients amb l'Esperit Sant, marcant-los com a propis de Déu i empoderant-los per al servei espiritual. Així, l'acte d'unció és tant una pràctica històrica com un símbol continu de la presència i el propòsit de Déu a la vida del Seu poble.
