En aquest verset, Déu proporciona a Moisès un tercer signe per convèncer els israelites i el faraó de la seva autoritat divina i la legitimitat de la missió de Moisès. La transformació de l'aigua del Nil en sang és una demostració profunda del poder de Déu sobre la creació. El riu Nil era un recurs vital per a Egipte, simbolitzant la vida i la subsistència. En convertir la seva aigua en sang, Déu mostra la seva supremacia sobre el món natural i desafia les deïtats egípcies associades amb el riu.
Aquest signe no és només una exhibició de poder, sinó també una anticipació de les plagues que vindran sobre Egipte si el faraó es nega a alliberar els israelites. Subratlla el compromís de Déu per alliberar el seu poble i la seva disposició a utilitzar mitjans extraordinaris per aconseguir aquest objectiu. L'acte de convertir l'aigua en sang serveix com a advertència i testimoni del poder de Déu per alterar el curs de la natura per complir les seves promeses. A través d'aquests signes, Déu reconforta Moisès sobre la seva presència i suport, animant-lo a dur a terme la difícil tasca de conduir els israelites cap a la llibertat.
