En la narració de les plagues a Egipte, la plaga de les granets va ser una de les deu calamitats que Déu va infligir a Egipte per obligar el faraó a alliberar els israelites de l'esclavitud. Després que Moisès i Aaron van demanar a Déu que retirés els granets, aquests van morir i es van acumular en muntanyes, provocant una pudor insuportable que va impregnar la terra. Aquesta descripció vívida subratlla la magnitud de la plaga i el malestar que va causar als egipcis.
L'acumulació dels granets simbolitza la naturalesa aclaparadora del poder de Déu i la futilitat de resistir la seva voluntat. Serveix com a recordatori contundent de les conseqüències de la teimosia del faraó i la seva negativa a escoltar el manament de Déu. La pudor que va omplir la terra pot ser vista com una metàfora de la decadència espiritual que prové d'oposar-se a l'autoritat divina. Per als creients, aquesta història convida a la reflexió sobre la importància d'alinear les pròpies accions amb la voluntat de Déu i la pau que prové de l'obediència i la humilitat.
