Els mags de la cort del faraó havien pogut imitar les plagues anteriors mitjançant les seves arts secretes, però es van trobar amb un obstacle insuperable amb la plaga dels mosquits. Aquesta incapacitat per replicar el miracle va posar de manifest les limitacions del poder humà i la superioritat de l'autoritat divina de Déu. Els mosquits van infestar tant les persones com els animals, significant l'abast total de la voluntat de Déu i la futilitat de resistir-s'hi.
Aquest moment va ser significatiu perquè va demostrar que el poder de Déu està més enllà de la comprensió i manipulació humanes. Era un missatge clar que Déu estava al control i que cap poder terrenal podia fer-li front. El fracàs dels mags per produir mosquits va servir com a testimoni de la singularitat de les obres de Déu i la seva sobirania sobre tota la creació. Això anima els creients a confiar en els plans de Déu, reconeixent que els seus camins són més alts que els nostres i que el seu poder no té igual.
