Ezequiel, un sacerdot en exili, es troba al riu Kebar a Babilònia quan rep un missatge profund de Déu. Aquest escenari és significatiu, ja que destaca el tema de la presència i comunicació de Déu fins i tot en terres estrangeres. Els babilonis havien capturat molts israelites, incloent Ezequiel, però això no va impedir que Déu arribés al seu poble. La frase "la mà del Senyor va ser sobre ell" suggereix un encontre poderós i transformador, equipant Ezequiel per a les tasques profètiques que té per davant.
Aquest moment marca l'inici del paper d'Ezequiel com a profeta, encarregat de transmetre els missatges de Déu als israelites en exili. Serveix com a recordatori que els plans i propòsits de Déu poden desplegar-se en els llocs i moments més inesperats. El passatge anima els creients a mantenir-se oberts a la veu de Déu, fins i tot en situacions difícils o desconegudes, confiants que la seva guia i presència són sempre presents. Ens assegura que, no importa on ens trobem, Déu pot arribar-nos i fer-nos servir per als seus propòsits més grans.
