En aquest passatge, Déu instrueix Ezequiel a jutjar Oholah i Oholibah, que simbolitzen les ciutats de Samaria i Jerusalem, respectivament. Aquestes ciutats són representades com a dones infidels que s'han apartat de Déu, involucrant-se en idolatria i formant aliances amb nacions estrangeres. Aquesta imatge posa de manifest l'adulteri espiritual del poble, ja que han abandonat el seu pacte amb Déu per seguir altres déus i pràctiques. La crida a enfrontar-les no és només sobre la condemna, sinó també sobre instar-les a reconèixer els seus errors i tornar a una relació fidel amb Déu.
El vers subratlla la importància de la responsabilitat i la necessitat d'adreçar el pecat i el mal. Serveix com a recordatori que Déu no és indiferent a les accions del seu poble i desitja una relació sincera i dedicada amb ells. En enfrontar aquestes figures simbòliques, Déu convida el seu poble a reflexionar sobre les seves accions, a penedir-se i a renovar el seu compromís amb Ell. Aquest missatge és atemporal, animant els creients a examinar les seves pròpies vides per detectar qualsevol distracció o ídol que pugui estar obstaculitzant la seva relació amb Déu.
