En el context de l'adoració i el servei al temple, els sacerdots rebien instruccions específiques sobre la seva vestimenta. Les robes de lli eren escollides per la seva practicitat i la seva puresa simbòlica. A diferència de la llana, el lli no provoca una suor excessiva, la qual cosa era important per mantenir la netedat en l'espai sagrat. Aquest requisit subratlla la importància d'acostar-se a Déu amb un cor i una ment purs, lliures de distraccions o impureses.
L'èmfasi en les robes de lli també destaca la necessitat que aquells que serveixen en la presència de Déu estiguin apartats, reflectint la santedat i la dignitat del seu paper. Aquest principi s'estén més enllà de l'atuell físic fins a l'estat espiritual del cor, animant els creients a servir a Déu amb sinceritat i dedicació. Serveix com a recordatori que l'adoració no és només sobre rituals externs, sinó que implica un compromís profund i intern de viure una vida que honori a Déu.
