Pau inicia la seva carta establint les seves credencials com a apòstol, un missatger escollit no per decisió o autoritat humana, sinó per Jesucrist i Déu Pare. Aquesta distinció és fonamental, ja que subratlla l'origen diví de la seva missió i del missatge que porta. En afirmar que el seu apostolat no prové d'homes, Pau destaca que les seves ensenyances no estan influenciades per tradicions o opinions humanes, sinó que estan arrelades en l'autoritat del mateix Crist.
A més, Pau menciona Déu Pare, qui va ressuscitar Jesucrist, ressaltant la creença cristiana central en la resurrecció. Aquesta referència serveix per recordar als gàlates el poder transformador de la resurrecció, que és el fonament de la fe cristiana. En connectar el seu apostolat amb aquest esdeveniment clau, Pau tranquil·litza els gàlates sobre l'autenticitat i el suport diví del seu missatge. Aquesta introducció no és només una formalitat, sinó una declaració profunda sobre la font i la legitimitat de les seves ensenyances, establint un to d'autoritat i propòsit diví per a la resta de la carta.
