Aquest vers ofereix una visió de l'estructura familiar de Jacob, un dels patriarques d'Israel. Bilhah era la serventa de Raquel, i Raquel, que inicialment va tenir dificultats per concebre, va donar Bilhah a Jacob com a esposa per tenir fills en el seu nom. Aquesta pràctica era culturalment acceptada en l'antiguitat i era una manera d'assegurar la continuïtat d'una línia familiar. Dan i Naftali, els fills de Bilhah, es van convertir en dues de les dotze tribus d'Israel, cadascuna amb un paper significatiu en la història i el desenvolupament de la nació d'Israel.
La menció dels fills de Bilhah en aquesta genealogia subratlla el tema de la providència i la fidelitat de Déu. Malgrat les lluites humanes i les normes socials, les promeses de Déu a Abraham, Isaac i Jacob es van complir a través dels seus descendents. Aquest passatge també reflecteix les relacions familiars intricades i, de vegades, desafiants que són part de la narrativa bíblica, recordant-nos les diverses maneres com Déu treballa a través de la història humana per aconseguir propòsits divins.
