Durant una greu fam a Egipte, Josep, qui havia assolit una gran autoritat, va implementar una política econòmica estratègica per gestionar la crisi. En establir una llei que exigia que es donés al faraó la cinquena part de la producció, Josep va assegurar que hi hagués prou menjar per sostenir la població i mantenir l'estabilitat del regne. Aquesta política no només va proporcionar per a les necessitats immediates del poble, sinó que també va enfortir el control del faraó sobre la terra, ja que la gent va intercanviar les seves terres per menjar durant la fam.
Curiosament, la terra dels sacerdots estava exempta d'aquesta llei, indicant l'estatus especial i el respecte que se'ls atorgava als líders religiosos en la societat egípcia. Aquesta exempció assegurava que els sacerdots poguessin continuar amb les seves funcions religioses sense la càrrega de la crisi econòmica. Les accions de Josep demostren la seva saviesa i previsió en la governança, equilibrant les necessitats de l'estat amb les necessitats espirituals de la comunitat. El passatge destaca temes de gestió, administració de recursos i la importància de donar suport a aquells que serveixen en rols espirituals.
