Josep va observar el seu pare Jacob beneint els seus fills, Manassès i Efraïm, i es va sorprendre quan Jacob va col·locar la mà dreta sobre Efraïm, el fill més petit. Tradicionalment, la mà dreta s'utilitzava per conferir la major benedicció, normalment reservada per al primogènit. La reacció immediata de Josep va ser corregir el que percebia com un error, volent assegurar que Manassès, el seu primogènit, rebés la benedicció principal. Aquest moment reflecteix un tema comú a la Bíblia on els camins i les eleccions de Déu sovint desafien les expectatives i tradicions humanes.
Al llarg de la Bíblia, hi ha exemples on Déu escull el més jove en comptes de l'ancià, o l'improbable en comptes de l'esperat, per complir els seus propòsits. Aquesta narrativa anima els creients a confiar en la saviesa i el temps de Déu, reconeixent que els seus plans poden no coincidir sempre amb les normes socials o els desitjos personals. Serveix com a recordatori que les benediccions de Déu no estan limitades per les convencions humanes, i els seus propòsits són, en última instància, per al bé més gran, fins i tot si desafien la nostra comprensió inicial.
