En els seus darrers moments, Jacob reuneix els seus fills per beneir-los, i Josep rep una benedicció especialment rica. Les paraules de Jacob subratllen la magnitud de les benediccions que desitja per a Josep, comparant-les amb les antigues muntanyes i els turons mil·lenaris. Aquestes característiques naturals simbolitzen força, estabilitat i atemporalitat, suggerint que les benediccions de Josep seran duradores i abundants. La tria de paraules de Jacob reflecteix l'afecte profund i el respecte que sent per Josep, qui ha demostrat una resiliència i un lideratge notables al llarg de la seva vida.
Josep és descrit com un 'príncep entre els seus germans', un testimoni del seu estatus elevat i del paper únic que ha jugat dins de la família. Aquesta benedicció no només reconeix els èxits passats de Josep, sinó que també mira cap a un futur ple de favor diví i prosperitat. La benedicció de Jacob és tant una expressió personal d'amor com una declaració profètica de les grans coses que vindran per a Josep i la seva descendència. La imatge de les muntanyes i turons serveix per subratllar la vastitud i la permanència de les benediccions que Jacob imagina per al seu estimat fill.
