En moments de desesperació o incertesa, és comú que individus o nacions busquin aliances o suport d'altres que perceben com a forts o capaços. No obstant això, aquest vers adverteix contra el fet de dipositar la confiança en aquells que, en última instància, no poden oferir ajuda real. El poble mencionat aquí es descriu com a inútil, aportant ni ajuda ni avantatge, només vergonya i deshonra. Això reflecteix el tema més ampli de la Bíblia sobre la futilitat de confiar en la força humana o les aliances en comptes de Déu.
Al llarg de la Bíblia, hi ha un missatge consistent que Déu és una font fiable de força i suport. Les aliances humanes poden ser volàtils i poc fiables, portant a la decepció. En canvi, la fidelitat de Déu és invariable. Aquest passatge anima els creients a avaluar on dipositen la seva confiança i a girar-se cap a Déu per a l'orientació i el suport. D'aquesta manera, poden evitar la vergonya i la deshonra que prové de confiar en fonts inadequades i, en canvi, trobar pau i assegurança en l'amor i el poder constant de Déu.
