En aquest vers, el profeta Jeremies s'adreça a les persones que es consideren savies segons els estàndards del món, però que s'han apartat de les ensenyances de Déu. Sotaïlla la idea que la saviesa no és només una qüestió de capacitat intel·lectual o coneixement mundà. La veritable saviesa està profundament arrelada en una relació amb Déu i en l'adhesió a la seva paraula. Quan els individus o les societats rebutgen la guia de Déu, perden l'essència de la veritable saviesa, cosa que porta a la confusió i la desil·lusió.
El vers serveix com a missatge de precaució sobre les limitacions de la saviesa humana quan no està alineada amb la veritat divina. Suggerix que sense el fonament de la paraula de Déu, fins i tot les persones més erudites poden trobar-se en un estat de vergonya i desordre. Això subratlla la importància de la humilitat i la necessitat de buscar la saviesa a través de la intuïció espiritual i la comprensió. En abraçar la paraula de Déu, un pot trobar la veritable saviesa que guia les decisions de vida i proporciona un sentit de propòsit i direcció.
