Job recorda un temps en què era molt respectat pels seus iguals i pels líders de la seva comunitat. La seva saviesa i els seus judicis eren tan valorats que fins i tot els nobles, que normalment eren poderosos i eloqüents, es quedaven en silenci davant d'ell. Aquest silenci no era per por, sinó per respecte i reconeixement de la superior saviesa i autoritat moral de Job. Aquest verset pinta una imatge de l'estatus anterior de Job com un home d'una gran influència i respecte, que contrasta amb la seva situació actual de patiment i incomprensió. Reflecteix una experiència humana universal de desig pels dies passats d'honor i reconeixement, i també parla de la naturalesa efímera de l'estatus i el respecte terrenal. La reflexió de Job serveix com un recordatori de la fugacitat de l'honor mundà i de la importància de la integritat i la saviesa interiors.
Els que em sentien em donaven la raó; els que em veien em donaven testimoni.
Job 29:10
FaithAi explica
Més de Job
Versets relacionats
More Chapters in Job
Descobreix com FaithAi està transformant vides
Milers d'usuaris estan experimentant un creixement espiritual diari i una connexió renovada amb Déu.