Judas Iscariot, un dels dotze deixebles de Jesús, és exposat per la seva falta de preocupació genuïna pels pobres. Malgrat la seva aparença de cuidar-los, el seu veritable motiu era enriquir-se. Com a tresorer dels deixebles, Judas tenia accés als fons col·lectius, que sovint malversava per a ús personal. Aquest passatge serveix com una advertència sobre els perills de la hipocresia i l'avarícia. Convida els creients a reflexionar sobre les seves pròpies motivacions, animant-los a actuar amb integritat i compassió genuïna.
La història de Judas ens recorda que fins i tot aquells que semblen estar a prop de Jesús poden tenir agendes ocultes. Subratlla la importància d'alinear les nostres accions amb les nostres creences professades, assegurant que els nostres actes reflecteixin veritables valors cristians. En examinar els nostres cors i intencions, podem esforçar-nos per viure de manera autèntica, prioritzant el benestar dels altres per sobre dels desitjos egoistes. Aquest passatge ens crida a ser vigilants en mantenir la sinceritat en el nostre camí de fe.
