En aquesta escena, Jesús arriba al pou de Jacob, un lloc carregat d'història i significat per al poble jueu. El pou, associat amb el patriarca Jacob, simbolitza la provisió i la fidelitat de Déu. Jesús, cansat del seu viatge, seu al costat del pou al migdia, un moment en què el sol està al seu punt més alt i pocs anirien a treure aigua. Aquest detall subratlla la humanitat de Jesús, que experimenta cansament físic com qualsevol altra persona. No obstant això, també prepara el terreny per a una trobada divina amb una dona samaritana, trencant les normes culturals i socials de l'època.
Aquest moment és crucial, ja que demostra la voluntat de Jesús de trobar les persones allà on són, tant físicament com espiritualment. La seva presència al pou significa que és la font d'aigua viva, oferint aliment espiritual i descans a tots aquells que el busquen. L'escenari del migdia, un moment de claredat i revelació, anticipa la conversa il·luminadora que seguirà. Aquesta passatge ens convida a reconèixer que Jesús està present a les nostres vides diàries, llest per oferir-nos descans i renovació espiritual, tal com va fer al pou de Jacob.
