En el context de la divisió de la Terra Promesa entre les tribus d'Israel, aquest versicle nomena ciutats específiques que van ser assignades a la tribu de Naftalí. Adamà, Ramà i Hazor formaven part del territori que Naftalí va rebre com a herència. Aquesta assignació era part del compliment de la promesa de Déu als descendents d'Abraham, Isaac i Jacob, assegurant que cada tribu tingués una àrea designada per establir-se i prosperar.
La menció d'aquestes ciutats subratlla la realitat històrica de l'assentament dels israelites a Canaà. Reflecteix la fidelitat de Déu en complir les seves promeses de pacte, ja que havia assegurat als patriarques que els seus descendents heretarien la terra. La llista detallada de ciutats també destaca la importància de la comunitat i de la identitat dins de les tribus d'Israel, ja que cada ciutat es convertiria en un centre de vida, cultura i culte per als seus habitants.
Entendre el context geogràfic i històric d'aquestes ciutats ens ajuda a apreciar la cura meticulosa amb què Déu va proporcionar per al seu poble, assegurant que cada tribu tingués un lloc per establir les seves llars i comunitats, fomentant així un sentiment de pertinença i continuïtat entre els israelites.
