Josuè, el líder dels israelites, convoca dotze homes, un de cada una de les dotze tribus d'Israel. Aquesta reunió no és només una qüestió logística, sinó que té un significat simbòlic, destacant la unitat i la identitat col·lectiva de la nació. Cada tribu està igualment representada, ressaltant la importància de la inclusivitat i la responsabilitat compartida en el camí espiritual de la comunitat.
El context d'aquesta reunió és crucial. Els israelites estan a punt de creuar el riu Jordà cap a la Terra Promesa, un moment clau en la seva història. En involucrar representants de cada tribu, Josuè assegura que la memòria d'aquest esdeveniment miracle es preservi a tota la nació. Aquests homes tenen la tasca de recollir pedres del fons del riu, que més tard serviran com a memorial de la fidelitat de Déu i de la travessia miraculosa.
Aquesta acció de recordar és vital per als israelites. Serveix com un record tangible de la presència i el poder de Déu, animant-los a confiar en Ell davant dels futurs desafiaments. El memorial també juga un paper fonamental en la transmissió de la història a les generacions futures, assegurant que les lliçons de fe i intervenció divina no es perdin. Aquest vers destaca la importància de la unitat, el record i la memòria col·lectiva dels actes de Déu en la vida d'una comunitat.
