En aquesta instrucció, els israelites reben l'ordre de rodejar la ciutat de Jericó una vegada al dia durant sis dies. Aquesta directriu forma part d'un pla més ampli que Déu ha donat per conquerir la ciutat. L'acte de rodejar la ciutat pot haver semblat inusual com a estratègia militar, però era una prova de fe i obediència. Els israelites havien de confiar en el pla de Déu, fins i tot quan contradeia la saviesa convencional. Aquesta situació il·lustra la importància de seguir la guia divina, demostrant que l'èxit sovint arriba a través de la fe i la paciència en lloc d'accions immediates.
La comanda també subratlla la importància de la unitat i l'esforç col·lectiu. Tots els homes armats estaven implicats, simbolitzant que aconseguir els propòsits de Déu sovint requereix la participació i la cooperació de tota la comunitat. Ens ensenya que la fe no és passiva; implica una participació activa i confiança en el temps de Déu. La història de Jericó és un recordatori poderós que els camins de Déu no sempre són els nostres, i que la veritable victòria ve de la dependència de la seva saviesa i poder.
