En aquest moment, els ancians de Gilead estan fent un compromís seriós amb Jeftè, un líder que han escollit per ajudar-los en un temps de crisi. En invocar el Senyor com a testimoni, no només estan fent una promesa a Jeftè, sinó que també s'estan posant sota l'escrutini diví. Això reflecteix la creença profundament arrelada en l'omnipresència i la justícia de Déu, que és central en la seva fe i cultura. La declaració dels ancians significa que les seves paraules no són només un acord humà, sinó un pacte que porta un pes espiritual.
La invocació de Déu com a testimoni és una pràctica comuna en els temps bíblics, destacant la creença que Déu veu i coneix totes les accions i intencions. Aquest acte de cridar a Déu serveix com a recordatori de les responsabilitats morals i ètiques que vénen amb fer promeses. També il·lustra la dependència comunitària de la guia divina i la responsabilitat en el lideratge i la presa de decisions. La declaració dels ancians és un testimoni de la seva fe i de la serietat amb què consideren els seus compromisos, sabent que trencar un vot així tindria conseqüències espirituals.
