En aquest moment, Gideó es troba amb un àngel de Déu que li dóna instruccions per preparar una oferta. La comanda de l'Àngel de col·locar la carn i el pa àzim sobre una roca i abocar-hi brou és simbòlica. Representa una prova de fe i obediència, ja que se li demana a Gideó que segueixi instruccions específiques que poden no tenir un sentit immediat. Aquest acte de sacrifici demostra la voluntat de Gideó de confiar en el pla de Déu, fins i tot quan el camí no és clar.
La roca serveix com a altar, un lloc de trobada entre el diví i l'humà. En seguir les instruccions de l'Àngel, Gideó mostra la seva disposició a escoltar i actuar segons la voluntat de Déu. Aquest esdeveniment és crucial, ja que marca l'inici de la transformació de Gideó d'un individu indecís a un líder valent que alliberarà Israel de l'opressió. Destaca el tema de la guia divina i la importància de la fe en l'acció, recordant als creients que Déu sovint ens crida a confiar i obeir, fins i tot quan el camí a seguir sembla incert.
