El Levític 11 descriu les lleis dietètiques que Déu va donar als israelites, ressaltant quins animals són nets i quins són immunds. Aquest versicle menciona específicament ocells que es consideren immunds i que no s'han de consumir, com l'estruç, l'òliba, el xot i el falcó. Aquestes lleis formaven part de la relació de pacte entre Déu i Israel, dissenyades per distingir els israelites d'altres nacions i fomentar un estil de vida de santedat i obediència. Encara que els cristians generalment no segueixen aquestes lleis dietètiques, serveixen com a recordatori del principi espiritual més ampli de viure una vida que sigui distintiva i dedicada a Déu. Aquestes lleis també reflecteixen una preocupació per la salut i la identitat comunitària, així com una crida a la discerniment en la vida quotidiana. Per als cristians, l'atenció es desplaça de les restriccions dietètiques a la puresa espiritual i la vida moral, tal com ens ensenyen Jesús i els apòstols.
Entendre aquestes lleis ens ajuda a apreciar el context històric i cultural de la Bíblia i la continuïtat de la crida de Déu perquè el seu poble sigui sant, que es reflecteix en el Nou Testament a través d'un enfocament en la vida espiritual i ètica.
