A l'antiga Israel, l'any del jubileu era un esdeveniment significatiu que es produïa cada cinquanta anys, durant el qual les terres tornaven als seus propietaris originals i els deutes eren perdonats. Aquest vers proporciona orientació sobre com s'han de dur a terme les transaccions tenint en compte aquest cicle. En comprar o vendre terres, el preu ha de reflectir el nombre d'anys que queden fins al proper jubileu, ja que la terra eventualment tornarà a la seva família original. Aquest sistema garantitzava que cap família perdés permanentment la seva herència, promovent l'estabilitat econòmica i l'equitat.
El principi fonamental és un de justícia i compassió, assegurant que les activitats econòmiques no condueixin a desigualtats o explotació a llarg termini. En vincular el valor de la terra al temps que queda fins al jubileu, els israelites eren recordats de la seva identitat compartida i responsabilitat mútua. Aquesta pràctica fomentava un sentit de comunitat i respecte mutu, ja que prioritzava les relacions i l'equitat per sobre del guany financer. Reflecteix un tema bíblic més ampli de justícia social, on el benestar de tots els individus és considerat, assegurant que tothom tingui l'oportunitat de prosperar.
