Després de la crucifixió de Jesús, els deixebles es trobaven en un estat de confusió i desesperació. Les dones que havien anat a la tomba al matí van informar que el cos de Jesús havia desaparegut i que havien trobat àngels que proclamaven la seva resurrecció. Els companys dels deixebles van decidir anar a la tomba per verificar aquesta sorprenent notícia. Van trobar la tomba tal com les dones havien descrit: buida, però no van veure Jesús. Aquest relat posa de manifest el repte de la fe, ja que els deixebles havien de creure en la resurrecció basant-se en el testimoni d'altres i en l'evidència de la tomba buida.
Aquest moment és clau en la narrativa cristiana, ja que marca la transició del dubte i la incertesa a la fe i la comprensió. La tomba buida és un símbol profund d'esperança, que significa que la mort no és el final i que Jesús ha triomfat sobre la mort. Convida els creients a confiar en el que no es veu i a abraçar el poder transformador de la resurrecció. Aquest passatge anima els cristians a mantenir la fe, fins i tot quan l'evidència tangible falta, i a trobar força en la promesa d'una nova vida a través de Crist.
