Després de la seva resurrecció, Jesús es troba amb dos dels seus deixebles que viatgen cap a Emmaus. Estan discutint els esdeveniments recents a Jerusalem, incloent la seva crucifixió i els informes sobre la seva resurrecció. Mentre caminen, Jesús s'uneix a ells, tot i que no el reconeixen. Aprofita aquesta oportunitat per oferir un ensenyament profund, començant pels escrits de Moisès i estenent-se a través de tots els Profetes. Jesús revela com aquestes Escriptures no eren només textos històrics o religiosos, sinó que eren profètiques, apuntant directament cap a ell i la seva missió.
Aquesta explicació de Jesús serveix com un recordatori poderós de la interconnexió de la Bíblia. Mostra que l'Antic Testament no és separat del Nou Testament, sinó que forma part d'una narrativa contínua que troba el seu compliment en Jesucrist. En explicar aquestes Escriptures, Jesús ajuda els seus deixebles—i a nosaltres— a entendre que la seva vida, mort i resurrecció eren part del pla diví de Déu, profetitzat molt abans que ocorregués. Aquesta comprensió pot aprofundir la nostra fe i la nostra comprensió de la Bíblia com una història cohesionada de redempció.
