En aquest moment, Jesús es dirigeix a una figuera que està plena de fulles però no té fruit, simbolitzant una forma d'hipocresia o un potencial no complert. La figuera sovint representa Israel o els líders religiosos de l'època, que aparentaven ser justos però mancaven de veritable fructificació espiritual. Les paraules de Jesús serveixen com una poderosa metàfora sobre la importància de viure una vida que no sigui només religiosament exterior, sinó genuïnament fructífera en fe i bones obres.
Els deixebles escolten el pronunciament de Jesús, que subratlla la lliçó tant per a ells com per a tots els creients: la fe ha de ser activa i productiva, no només una façana. Aquest incident encoratja a la reflexió personal sobre si les nostres vides estan produint els fruits espirituals de l'amor, la bondat i la justícia. Desafia els creients a cultivar una fe que sigui viva i impactant, en comptes d'una que sigui només per aparença. Les accions de Jesús ens recorden que Déu desitja autenticitat i veritable devoció, instint-nos a viure d'una manera que reflecteixi genuïnament les nostres creences i valors.
