En el pati del summe sacerdot, Pere intenta passar desapercebut entre la multitud, escalfant-se al voltant del foc. Una noia que treballa com a criada el reconeix i l'identifica com a seguidor de Jesús, el nazareno. Aquest moment és significatiu perquè marca l'inici de la negació de Jesús per part de Pere, un esdeveniment clau en la narració de la Passió. La por de Pere a ser associat amb Jesús en un entorn hostil és palpable. Malgrat la seva anterior valentia, Pere es troba ara davant del perill real de ser vinculat a Jesús, qui ha estat arrestat i està a punt de ser jutjat.
Aquesta incidència serveix com un recordatori poderós de la fragilitat humana i les pressions que poden portar a la negació o la traïció. Convida als creients a considerar les seves pròpies reaccions quan la seva fe és posada a prova. El reconeixement de la criada no és només un moment d'identificació, sinó una crida a Pere—i a tots els creients—per mantenir-se ferms en la seva fe, fins i tot quan és difícil. També anticipa la redempció eventual de Pere i el perdó que està disponible per a tots aquells que fallen.
