En aquest encontre, els fariseus intenten atrapar Jesús amb una pregunta sobre el divorci, un tema que estava molt debatut entre els estudiosos jueus de l'època. Pregunten si un home pot repudiar la seva muller per qualsevol causa, reflectint les diferents interpretacions de la llei de Moisès. Algunes escoles de pensament permetien el divorci per raons trivials, mentre que altres només ho acceptaven per transgressions greus. En formular aquesta pregunta, els fariseus esperaven atrapar Jesús en un error teològic o legal.
La resposta de Jesús, que es detalla en els versos següents, desplaça el focus de les interpretacions legalistes cap a la intenció divina original per al matrimoni. Ell subratlla que el matrimoni és una unió sagrada, dissenyada per Déu per ser duradora i basada en l'amor i el compromís mutu. Aquest passatge convida els creients a considerar les dimensions espirituals i ètiques més profundes del matrimoni, animant-los a defensar la seva sacralitat i a abordar les relacions amb sinceritat i respecte. També serveix com a recordatori de la importància de buscar la saviesa de Déu en la navegació de qüestions morals complexes.
