Durant el baptisme de Jesús, es produeix un moment profund quan Déu parla des del cel, afirmant Jesús com el seu Fill estimat. Aquesta declaració és significativa per diverses raons. En primer lloc, marca l'inici del ministeri públic de Jesús, establint l'escenari per a la seva missió a la terra. La veu del cel és un testimoni poderós de la identitat divina i l'autoritat de Jesús, tranquil·litza aquells presents —i els futurs creients— sobre el seu paper únic en el pla de Déu.
La frase "en qui tinc plaer" subratlla la profunda relació amorosa entre Déu Pare i Jesús. Reflecteix l'aprovació i el goig complet del Pare envers Jesús, no només com a Fill, sinó també en la missió que Jesús està a punt d'emprendre. Aquest moment serveix com a aval diví de les ensenyances i les accions de Jesús, animant els creients a seguir-lo amb confiança.
Per als cristians, aquest passatge és un recordatori de la importància de cercar l'aprovació de Déu i viure d'una manera que li plagi. També destaca l'amor i l'afirmació que Déu ofereix a tots els seus fills, convidant-los a una relació marcada per l'amor i l'acceptació.
