Aquest vers utilitza la metàfora de les llagostes per descriure els comerciants que s'han tornat excessivament nombrosos. Inicialment, aquesta abundància pot semblar un signe de prosperitat i èxit. No obstant això, la comparació amb les llagostes revela un costat més fosc: així com les llagostes devoren les collites i després se'n van, aquests comerciants esgoten els recursos de la terra i la deixen enrere. Aquesta imatge serveix com a advertència contra les pràctiques insostenibles i la recerca de riquesa a costa dels altres.
El vers ens desafia a reflexionar sobre la naturalesa de la veritable prosperitat. Suggereix que l'èxit construït sobre l'explotació i l'esgotament és efímer i, en última instància, perjudicial. El missatge fomenta un comportament ètic i la sostenibilitat, recordant-nos que les nostres accions tenen conseqüències no només per a nosaltres mateixos, sinó per a la comunitat més àmplia i el medi ambient. Fa una crida a trobar un equilibri entre el creixement i la responsabilitat, instint-nos a buscar una prosperitat que beneficiï a tots i no només a uns pocs.
