Moisès, encarregat de conduir els israelites cap a la Terra Promesa, va seleccionar un grup d'homes per explorar aquest nou territori. Entre aquests homes es trobava Osees, fill de Nunc. Moisès va decidir renombrar-lo com a Josuè, que significa 'El Senyor és salvació'. Aquest canvi de nom és significatiu, ja que marca un moment crucial a la vida de Josuè, diferenciant-lo per a un propòsit especial. Josuè eventualment succeiria a Moisès i conduiria els israelites a la Terra Promesa, complint així la promesa de Déu al seu poble.
L'acte de renombrar en els temps bíblics sovint significava un canvi en el destí o en el propòsit. En donar a Osees el nom de Josuè, Moisès no només reconeixia el seu potencial, sinó que també l'alineava amb el pla de Déu per als israelites. Aquest canvi de nom pot ser vist com un símbol de transformació i preparació divina. Serveix com a recordatori que Déu sovint ens prepara per a rols que potser encara no preveiem, equipant-nos amb el que necessitem per complir els seus propòsits. Aquesta passatge anima els creients a confiar en el temps de Déu i en la seva preparació per a les seves vides, fins i tot quan el camí davant no és clar.
