Els levites eren una tribu especial d'Israel, separada per a deures religiosos i servei a Déu. Entre ells, els merarites, descendents de Merari, tenien responsabilitats específiques relacionades amb el tabernacle, el lloc de residència portàtil de la presència de Déu entre el seu poble. Mahli i Mushi, els fills de Merari, lideraven el seu clan en la gestió dels components físics del tabernacle, com ara els marcs, les travesses, els pals i les bases. Aquesta divisió del treball entre els levites assegurava que el tabernacle es mantingués adequadament i es transportés durant el viatge d'Israel pel desert.
La menció de Mahli i Mushi subratlla la importància de la família i la línia en la narrativa bíblica. També destaca el valor de la contribució de cada individu a la vida espiritual de la comunitat. En un sentit més ampli, aquest passatge ens recorda que tothom té un paper a jugar en el pla de Déu, per petit o ocult que sembli. Cada tasca, quan es fa al servei de Déu, és significativa i contribueix a la missió global de la comunitat de fe.
