Els rubenites i gadites, tribus d'Israel, van trobar que la terra a l'est del riu Jordà era ideal per als seus grans ramats i bestiar. Es van apropar a Moisès, a Eleazar el sacerdot i als líders de la comunitat amb la petició de quedar-se allà en comptes de travessar el Jordà cap a la terra de Canaan. Aquesta sol·licitud era significativa perquè implicava una desviació del pla original de quedar-se a la Terra Promesa a l'oest del Jordà.
La seva apel·lació es va fer amb respecte, reconeixent l'autoritat de Moisès i buscant el seu favor. Aquesta situació subratlla la importància del lideratge i el paper del consens comunitari en la presa de decisions. També reflecteix una inclinació humana comuna a escollir la comoditat immediata i la seguretat per sobre dels possibles reptes futurs. La voluntat de les tribus de negociar i buscar aprovació destaca el valor del diàleg i la cooperació per aconseguir una convivència comunitària harmònica. La seva petició també serveix com a recordatori de la necessitat d'equilibrar els desitjos personals amb les responsabilitats i compromisos col·lectius.
