En el context de la societat israelita antiga, les ciutats de refugi tenien un paper fonamental en el sistema de justícia. Aquestes ciutats es van establir per protegir les persones acusades d'homicidi de la retribució immediata per part de la família de la víctima, coneguda com l'"venjador de sang". L'objectiu era assegurar que la justícia es servís no a través d'actes impulsives de venjança, sinó mitjançant un procés legal deliberat i just.
L'acusat podia fugir a una d'aquestes ciutats i romandre-hi fins que es presentés davant l'assemblea per a un judici. Aquesta disposició destacava la importància del deure processal i la presumpció d'innocència fins que es demostrés la culpa. Era un sistema dissenyat per prevenir el cicle de violència i vessament de sang que podria sorgir de venjances personals, promovent així una societat regida per la llei i l'ordre.
Aquesta pràctica subratlla els valors de la misericòrdia i la justícia, animant la comunitat a buscar la veritat i l'equitat. Ens recorda la importància de protegir els vulnerables i assegurar que totes les persones tinguin l'oportunitat de ser escoltades i jutjades d'acord amb la llei.
